lyrics
BARRANCS
(Lletra i música: Xavier Baró)
Són dies molt estranys;
ara, els camins són tots barrancs.
Quan ella se n’ha anat
és com si ho hagués somiat.
Les valls infinites dels seus ulls,
ara són abismes als meus ulls.
Camino amb el meu àngel pel congost
inexplorat, el sender més angost,
on sempre bufa un vent huracanat
que fa de mi un poble abandonat.
A les profunditats,
on hi ha els anhels més elevats,
la nit té un racó
per mi i per la meva cançó.
Allà em trobo amb els cors ferits d’amor
que broden sols al cor de la foscor,
amb fils eteris fets de vius colors,
com el jardí d’estrelles dels amors
que no demanen res, tan sols la mà
que es commou quan la nit fa plorar
Amiga del meu cor,
els lladres ens han pres tot l’or.
La nit s’ha endut el sol
i, ara, les fades porten dol,
i ploren, i el seu plor travessa els temps,
com un eco infinit portat pels vents,
que diu “adéu” i torna trist al cel,
i va enfosquint-se, i sols queda un estel
que guarda els secrets que ens deixen sols,
perduts en els barrancs, cegats pels sols.
credits
from
La veu de la muntanya,
released April 7, 2020
Xavier Baró: veu, guitarra acústica
Héctor Beberide: acordió, whistle
license
all rights reserved