1. |
Vora un dolmen
04:46
|
|
||
|
VORA UN DOLMEN
Fa un reflex a l’estany i el taca amb blanca rosada,
una lluna d’estiu amb la cara il·luminada,
quan estic mirant el cel d’una nit ataronjada,
bevent claror amb els ulls d’aquesta imatge estimada.
Veig flotar el seu vel sobre l’aigua, la seva llar,
per a mi un laberint enigmàtic com la mar.
Oh tu, lluna d’estiu, que em mires com em mira el far,
ara amb càlida llum, ara amb la foscor polar.
Sol, el rumb;
lluna, al cap del meu llit;
foc, el meu port;
aigua, mirall dels cels;
terra per descobrir.
Sóc un antic vaixell navegant per mars fantasmals.
Ones que em porten vents, calmes que em porten senyals.
Vora un altar pagà veig els murs que aquest món va alçar.
També hi ha els meus castells, somnis que jo vaig forjar.
Estels del gran desert, i les llunes que feu cantar,
digau-li al missatger: “És el que vau embruixar”.
Sol, el rumb;
lluna, al cap del meu llit;
foc, el meu port;
aigua, mirall dels cels;
terra per descobrir.
----
|
||||
2. |
Botes catalanes
02:49
|
|
||
|
BOTES CATALANES
(Dedicada a l’Enric Casasses)
Sentim com parla el tro,
la veu del cor s’ha posat guapa;
s’estén com un ressò
per aquest món que és una farsa.
I tu i jo, que hem creuat mars,
collit flors d’antigues llars,
ara ens hem tornat molt rars,
seguint camins d’amor i de tristesa.
I plou i l’herba creix,
i ens rebolquem per la rosada.
El dard que em fereix
és com la nit més estrellada.
I jo sóc el caminant.
No vull or, sols dur el meu cant
pel petit món i el món gran,
seguint camins d’amor i de tristesa.
M’agrada com somrius,
és com l’empar d’una foguera,
records d’aquells estius
que vibren com una senyera.
L’Univers ha encés les llums
i s’ha omplert tot de perfums
pel camí que hem de fer junts,
seguint camins d’amor i de tristesa.
---
|
||||
3. |
Lligat al timó
03:09
|
|
||
|
LLIGAT AL TIMÓ
El vell amic Pan em va embruixar
sota un garrofer escabellat i gros.
Som un raig de llum caient dins del mar
que explota amb immenses plujes de flors,
que m'han deixat ceg,
lligat al timó
dels teus braços.
Som en una illa sola a l'espai.
Parlem i cantem, somiem rimant.
Hem deixat enrera el món de Sant Mai,
i ebris de flors, continuem ballant.
Nit de picarols,
dringant pel camí
dels teus braços.
Un got de vi grec,
una nit d'estiu,
uns follets jugant;
estrelles dringant
al teus braços.
El vell amic Pan,
em va embruixar.
---
|
||||
If you like Xavier Baró, you may also like:
From Knoxville, TN, Cereus Bright delivers an album of plaintive ambient folk and indie pop, with gauzy atmospheres & stirring melodies.
go to album
Darkness begins to creep into the corners on the latest from Itasca.
go to album
Write The Soil Lighter
by Mother Juniper
“Write The Soil Lighter” is full of beguilingly mysterious folk-adjacent music, shrouded in shadow and atmospherics.
go to album
The Same Mistakes
by Hot Left Pole
Soft-as-a-whisper folk music, with spiderwebs of guitar and vocal melodies as comforting as a lullaby.
go to album
Crafting powerful songs about commitment and love, the Nashville singer-songwriter channels and subverts ’70s country and folk tropes.
go to album
The Bridge in The Mountain's Hands (A Travelog)
by Haotian
Combining Chinese folk music, ambient, & spoken-word poetry, Haotian has made a gorgeous, enveloping travelogue.
go to album
Whispery indie folk from the UK, “Hard Work” cradles soft and gentle vocal melodies in a nest of acoustic guitars.
go to album
