lyrics
PRINCESA DEL CASTELL DESHABITAT
(Lletra i música: Xavier Baró)
La teva veu flota pel bosc,
llum de tardor que s’ha quedat tancada a dins,
que es va posant quan es fa fosc,
com fulles d’or que van cobrint-te, esfinx.
I l’eco diu: “la vida és solitària
quan dins del món et sents com una estranya.”
I em parles com l’amant
que és a prop i és distant,
Princesa del castell deshabitat.
Brillant dins d’un antic jardí
hi ha els set colors que posen fi a la tempestat,
i el vent se’ls va endur un matí
mesclant al cel els somnis amb la eternitat.
Som tu i jo, viatgers d’un món eteri
que està encerclat per llunes de misteri.
Oh esfinx, obscur robí,
el cec ens va ferir.
Princesa del castell deshabitat.
Els teus servents, els arlequins,
saben que els dos som els mags del capvespre,
que van per diferents camins
amb ferits dards guardats a dins d’un cofre.
Sé el teu secret, només em cal mirar-te
quan el gris cel ens diu que ja és novembre.
Oh, temps, breu com el llamp,
lluny ja es veu el velam.
Princesa del castell deshabitat.
credits
from
La veu de la muntanya,
released April 7, 2020
Xavier Baró: veu, guitarra elèctrica, llaüt
Héctor Beberide: acordió, mandolina, guitarra acústica, veu
Estefania Solé: veu
license
all rights reserved