lyrics
PRIMAVERA A LA TARDOR
(U d'Octubre de 2017)
Lletra i música: Xavier Baró.
El dia U d’octubre de l’any dos mil disset
es van treure les urnes d’un lloc clos i secret.
Ciutats grans i petites, pobles petits i grans
de tota Catalunya es van donar les mans.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Ningú es va quedar a casa, semblava festa gran;
els vells al jovent deien “ja veig la llibertat;
banderes catalanes al vent onejaran,
serà per a vosaltres el futur esperat.”
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
De sobte s’enfosquí el cel i ressonà l’asfalt:
soroll de botes policials s’anava atançant.
Matons amb uniforme amb l’ordre de fer mal:
llicència es poden prendre, tota la que voldran.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Centres cívics i escoles, tot ho van destrossar
a cops de peu, a cops de mall: les urnes van buscant.
Homes, dones, joves i vells, el vot van defensar
sense fer resistència, posant-s’hi al davant.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Veient tanta brutalitat, es van alçar els bombers,
amb valentia, sense por, se’ls hi van encarar.
També uns mossos indignats contra aquells forasters
van intentar oposar-s’hi, i molts d’ells van plorar.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Dones grans, noies joves, se les va ultratjar;
cares ensangonades, gent pel terra llençats.
Alcaldes que el seu poble volien defensar,
amb fanatisme i menyspreu van ser maltractats.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
---
credits
license
all rights reserved