lyrics
HAVANERA DELS NOIS QUE MARXEN A LA GUERRA DE CUBA
(Lletra i música: Xavier Baró)
Al despedir-me de casa
els germans em fan adéu,
la pobreta de la mare
ja en gira els ulls al cel.
Al despedir-me del pare,
quan li dic: “Me’n tinc d’anar.
Si no ens veiem a la terra,
al cel ens puguem trobar”
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
Quan serem a Barcelona,
ai! que tristos estarem.
Quan serem a dalt del barco,
serem molts que plorarem.
Quan serem a dalt del barco,
que n’estarem carregats,
direm: “Adéu, Catalunya,
que mai més podrem tornar!”
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
Aquell país de fortuna
que l’havanera ens cantà,
de brises suaus com la noia
amb qui t’agrada ballar,
Ara ja no té fortuna,
sinó uns cubans molt armats;
i a la selva o a la platja,
allà ens hi mataran.
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
credits
from
La veu de la muntanya,
released April 7, 2020
Xavier Baró: veu, guitarra acústica
Héctor Beberide: acordió, veu
license
all rights reserved