1. |
|
|||
|
PRIMAVERA A LA TARDOR
(U d'Octubre de 2017)
Lletra i música: Xavier Baró.
El dia U d’octubre de l’any dos mil disset
es van treure les urnes d’un lloc clos i secret.
Ciutats grans i petites, pobles petits i grans
de tota Catalunya es van donar les mans.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Ningú es va quedar a casa, semblava festa gran;
els vells al jovent deien “ja veig la llibertat;
banderes catalanes al vent onejaran,
serà per a vosaltres el futur esperat.”
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
De sobte s’enfosquí el cel i ressonà l’asfalt:
soroll de botes policials s’anava atançant.
Matons amb uniforme amb l’ordre de fer mal:
llicència es poden prendre, tota la que voldran.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Centres cívics i escoles, tot ho van destrossar
a cops de peu, a cops de mall: les urnes van buscant.
Homes, dones, joves i vells, el vot van defensar
sense fer resistència, posant-s’hi al davant.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Veient tanta brutalitat, es van alçar els bombers,
amb valentia, sense por, se’ls hi van encarar.
També uns mossos indignats contra aquells forasters
van intentar oposar-s’hi, i molts d’ells van plorar.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
Dones grans, noies joves, se les va ultratjar;
cares ensangonades, gent pel terra llençats.
Alcaldes que el seu poble volien defensar,
amb fanatisme i menyspreu van ser maltractats.
Era la primavera
naixent a la tardor,
era el primer d’octubre
de l’any dos mil disset.
---
|
||||
2. |
A galeres
03:47
|
|
||
|
A GALERES
(Lletra i música: Xavier Baró)
La vida a les galeres
n’és molt llarga de contar.
Per molts anys i un dia
a un rem em van encadenar.
Ompliu-me de vi la copa,
del vi que fa recordar.
El llibre de la justícia
també el van encadenar
aquells de l’ànima negra,
i amb set panys el van tancar.
Porteu-me la guitarra,
la que solia tocar.
Amb un “no” a la proa
sortiem a navegar.
Sota la lluna més freda
dies i nits vaig remar.
Deu-me les claus de casa,
ja és a punt de gebrar.
Oh, Silvia, dóna’m aigua
que al cel ja no n’hi ha,
i al mar de l’esperança
s’ha alçat un gran huracà.
Digau-li a l’aimada
que es posi el vel d’esperar.
On és el camí de casa,
el de tornar a començar?
la vida que em varen prendre,
l’aimada que vaig deixar?
Colliu-me la flor que plora,
deixeu-la al meu llindar.
---
|
||||
3. |
|
|||
|
HAVANERA DELS NOIS QUE MARXEN A LA GUERRA DE CUBA
(Lletra i músicca: Xavier Baró)
Al despedir-me de casa
els germans em fan adéu,
la pobreta de la mare
ja en gira els ulls al cel.
Al despedir-me del pare,
quan li dic: “Me’n tinc d’anar.
Si no ens veiem a la terra,
al cel ens puguem trobar”
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
Quan serem a Barcelona,
ai! que tristos estarem.
Quan serem a dalt del barco,
serem molts que plorarem.
Quan serem a dalt del barco,
que n’estarem carregats,
direm: “Adéu, Catalunya,
que mai més podrem tornar!”
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
Aquell país de fortuna
que l’havanera ens cantà,
de brises suaus com la noia
amb qui t’agrada ballar,
Ara ja no té fortuna,
sinó uns cubans molt armats;
i a la selva o a la platja,
allà ens hi mataran.
Al dir-li adéu a l’aimada
jo li n’allargo la mà.
Ella, de tant que plorava,
no me la va poder dar.
---
|
||||
4. |
|
|||
|
ROSERET DE ROSES BLANQUES
(Tradicional)
Roseret de roses blanques,
qui ens ho havia de dir!
Tan amics com érem antes,
que ara haguéssim de renyir.
Si hem renyit per poca cosa,
Rosereta del cor meu,
Si els records ara et fan nosa,
Tu f’es teu, jo faré es meu.
T'enviaré amb una barqueta
escrita en un pergamí
la meva última carteta,
amb l'amor que ens vam tenir.
---
|
||||
If you like Xavier Baró, you may also like:
Winter Of Discontent
by Knomad Spock
The British-Somali poet draws upon everything from leftfield folk to minimalist spoken-word, bound together by simple-yet-cutting wordplay.
go to album
The haunting new record from Canadian folk artist Avi C. Engel bridges old and new traditions with a minimalist approach.
go to album
Ma délire - Songs of love, lost & found
by Myriam Gendron
Montreal singer-songwriter Myriam Gendron's sophomore album, a mix of standards and originals, keeps living folk traditions vital.
go to album
From Knoxville, TN, Cereus Bright delivers an album of plaintive ambient folk and indie pop, with gauzy atmospheres & stirring melodies.
go to album
Sanguine but uplifting, the Toronto singer-songwriter's "transfigured" folk songs ponder existential themes with grace and wonder.
go to album
THAT PASSED
by Patrick Regan Band
This collection of '90s work from folkie Patrick Regan and friends will appeal to fans of Fairport Convention and Pentangle.
go to album
Years in Marble
by Raoul Vignal
featured on Bandcamp Radio Jun 8, 2021
go to album
