1. |
|
|||
|
ALLAU D'ESTRELLES SOLITÀRIES
Juan el Sevilla
tocava la guitarra abans de perdre-ho tot.
Per ell, la lluna
penja fanals de records en una sínia
que extreu del pou del dolor
l’última llum del dia.
És lluny de casa
amb tots els deutes marcats en cada arruga.
Allà, una noia
espera en un pati, en va, una bona nova.
Però els somnis sols són plors
que segresten el dia.
I els amors de juliol
són llegendes del temps de l’esperança.
Busca una feina
lluny de la fantasia dels seus joves anys.
Sou i rutina
i mirar com la tardor s’instal•la a casa,
i torna grocs aquells records
de l’antiga alegria.
A cada fulla
que deixa l’arbre del temps a la finestra,
a cada ombra
que passa pel seu costat les nits d’insomni,
sent el no-res més a prop
i resa a l’àngel dels pobres.
I s’han pansit les flors
que van plantar al jardí de l’esperança.
I els amors de juliol
són llegendes del temps de l’esperança
***
|
||||
2. |
Sense el ressò del dring
02:41
|
|
||
|
SENSE EL RESSÒ DEL DRING
Sense el ressò del dring i el brill de l’or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:
que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar
-l’altra després de l’una-
abans una tonada i després un bell cant;
que en arribar al lloc on m’abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l’abraç de la més joguinera;
i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:
i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:
-que encara que besés a un altre caminant
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l’or.
***
|
||||
3. |
El nen d'Hiroshima
04:11
|
|
||
|
EL NEN D'HIROSHIMA
Pertot arreu us vaig cridant,
però ningú no em pot sentir,
i quan us parlo no em veieu
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps,
encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren no créixen més.
Tot el meu cos es va cremar
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després el vent s’ho va emportar.
Dolços no en vull, no em cal pa,
no vull arròs, fruites, tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
El que us demano és que lluiteu
sols per la pau, sols per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin créixer, viure i jugar.
***
|
||||
If you like Xavier Baró, you may also like:
From Knoxville, TN, Cereus Bright delivers an album of plaintive ambient folk and indie pop, with gauzy atmospheres & stirring melodies.
go to album
Years in Marble
by Raoul Vignal
featured on Bandcamp Radio Jun 8, 2021
go to album
Winter Of Discontent
by Knomad Spock
The British-Somali poet draws upon everything from leftfield folk to minimalist spoken-word, bound together by simple-yet-cutting wordplay.
go to album
featured on Bandcamp Radio May 19, 2020
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 26, 2016
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 19, 2024
go to album
Scottish lever harpist Lucie Hendry's pastoral folk-jazz overflows with charm and melody.
go to album
